Una notícia curiosa...

Avui 15-10-2007 al diari El Periódico venia una curiosa notícia: “Dominus vobiscum” . Recuperació d’una tradició secular.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma
=CAT&idnoticia_PK=450140&idseccio_PK=1021.
La periodista Olga Merino ens relata com a partir del dia 14-10-2007 s’imparteix, la primera missa dels diumenges, en Llatí, a la parròquia de Barcelona Joan Maria Vianney. L’esmentada església es troba al carrer Melcior de Palau 56 (incloc l’adreça per tots aquells que hi vulgueu assistir...) i permet seguir l’ofici amb unes fotocòpies que reparteixen.
Resulta que Benet XVI va publicar el 7-7-07 un motu proprio (iniciativa pontifical al marge de la cúria vaticana) on autoritza les parròquies a oficiar la missa en el ritu preconciliar, sempre i quan algun creient ho demani. Sembla ser que en l’esmentat temple, una persona, en representació d’una col·lectivitat, ho va sol·licitar. Total, van assistir unes 20 persones.

El que m’ha atret del tema és que precisament la setmana passada, en una classe magistral universitària, va sortir el tema de si el llatí és una llengua morta o no. Doncs bé, podeu tenir clar que per una petita col·lectivitat és ben viu. Segurament, si per ells fos, fins i tot a l’hora de comprar el pa el demanaríem en aquest sacre idioma. Bromes apart, en l’esmentada presentació Jordi Mascarella va fer al·lusió a un tema clau en la realitat de qualsevol llengua, ja sigui morta o viva, però que pren especial realç en la notícia que he presentat:
Podem identificar la llengua com a símbol ? I com a signe?
La resposta d’aquesta pregunta podria ocupar un llibre sencer, sens dubte i les respostes poden ser controvertides, però una realitat és innegable. Els símbols i els signes tenen data de caducitat, per les raons que siguin, mentre que les llengües, com a medi vehicular en la comunicació son perennes. Vull aclarir que quan parlo de llengua no parlo d’idioma, l’idioma és indiferent, quan parlo de llengua parlo del mitjà de comunicació.