Per començar, una de misteri.

Tycho Brahe (1546-1601) és un dels grans ignorats de l’astronomia. Tipus singular i molt donat als plaers de Baco va perdre el nas en una disputa amb 20 anys d’edat. Un altre nas postís el va acompanyar la resta de la seva vida.

En quant a les seves investigacions astronòmiques, podem dir que van prendre un caràcter conciliador entre les dues postures que es presentaven. D’una banda els heliocentristes i de l’altra els geocentristes eclesiàstics. Ell buscava una fórmula mixta que barrejava les dues postures.

Federic II de Dinamarca el va apadrinar i el va recolzar econòmicament, oferint-li una illa on poder muntar un observatori “la ciutat dels estels”. Brahe va disposar de l’avantguarda tècnica de l’època per l’estudi del firmament. En morir el rei , els diners es varen acabar pel bo de Tycho i va decidir emigrar a Àustria on va seguir amb les seves investigacions.

Brahe remenava en aquests moments tal quantitat de dades que va precisar de l’ajut d’algú i aquest algú va ser un astrònom que amb només 29 anys ja despuntava, un tal Johannes Kepler. L’any 1600 Brahe contractà a Kepler per tal de posar ordre al seu treball. Però, eren dues maneres de veure l’univers completament oposades. D’una banda Kepler encisat per les teories copernicanes i Brahe capficat en la seva pròpia teoria. L’enemistat dels dos va arribar a un punt de fricció tan gran, que Brahe amagava la informació dels seus descobriments a Kepler i les discussions eren constants. El jove Johannes tenia un peu al carrer però, quan estava a punt de ser acomiadat el seu cap va morir. La culpa de la mort de Tycho va ser imputada a l’alcohol, era un gran bebedor, com ja hem dit i no li varen donar moltes voltes.

Docs bé, a la mort de Brahe, sembla ser que els seus apunts, les seves anotacions secretes, varen anar a parar a les mans de Kepler. A partir d’aquí, a Brahe se’l va oblidar i Kepler va escriure les seves famoses 3 lleis astronòmiques (la llei de l’el.lipse, la llei de les àrees i la llei harmònica), per les quals és encara recordat i estudiat.

Curiosament, passats 300 anys de la mort de Brahe un grup de forenses van exhumar el seu cadàver per investigar si realment havia mort per l’abús de l’alcohol.

Sorpresos van descobrir una enorme quantitat de mercuri als cabells supervivents, però varen pensar que potser per una manipulació indeguda, aquell mercuri havia arribat allà, hi ho van deixar estar.

Però al 1996 una investigació més exhaustiva i moderna va demostrar que el mercuri havia estat ingerit i molt probablement que l’havien enverinat amb mercuri unes 20 hores abans de la seva mort.

En aquest punt tothom va pensar en Johannes Kepler, el gran beneficiari de la mort del mestre, com a possible enverinador de Brahe.